Potser la més versemblant de totes elles és la que ho relaciona amb la popular gastronomia de Pau “el Claret”. Recordem que en el celler d'este personatge tenien la seua tertúlia els nostres fundadors i en ell solien menjar, entre altres especialitats culinàries, l'arròs  “claret” i els coloms guisats. D'ací procediria el malnom de “Palominos”.

   La versió anterior compartix vigència amb altres dos. Una d'elles fa referència a la falta de serietat d'un grup de Mudèjars i l'altra, a certa brutícia en la roba interior d'alguns membres d'esta Filà.

   A força de ser rigorosos, hem de reconéixer que ara per ara ningú pot assegurar exactament el perquè d'este malnom. Però açò no és el més important d'esta qüestió; ho és en canvi el fet innegable i imprevisible del gran arrelament popular que ha tingut al llarg de tants anys i la positiva valoració d'un malnom, que lluny de resultar despectiu, és tingut per molt respectable i apreciat en l'alcoianíssim món de la nostra incomparable Festa.

   
    A la creació d'este ambient han contribuït sens dubte les seues celebrades “cançonetes”, les simpàtiques i enginyoses lletres de les quals, adaptades a melodies molt populars, han passat a formar part del patrimoni festiu-cultural d'esta Filà, fruit de la inventiva, gràcia i bon humor alcoià de les generacions de “palominos” que ens han precedit, i a una forma de vorer la part agradable de la vida, inclús en circumstàncies i èpoques difícils, com els va tocar viure a ells.
 

  
    És una verdader plaer escoltar hui en dia als veterans de la Filà, seguts al voltant de la “taula d'escoti”, entonant les nostres entranyables “cançonetes”, que acompanyen amb sorprenent mestria, amb uns peculiars instruments de pecussió: “els canyetes”.

   El 6 d'abril del 2002, en els locals de la Filà, es va gravar un CD amb les setze “cançonetes” més populars. A continuació reproduïm les lletres de dos d'elles:

En els Mudèjars hi han

En els mudèjars hi han,

xicots de molt bon humor,

disfruten tot lo que poden,

en ensayos i cançons.

Si algun fester “mos” té enveja,

mireu-“mos” les condicions,

escrivim coples del dia,

de les modes que hui hi han.

Assentats en la tauleta,

escrivim i al mateix se la fem gran.

Escolteu-“mos”, fadrinetes,

escolteu-“mos en molta atenció,

som xicots de bones cases,

que no prenem mai el guitarró.

                   (bis)

Som els Palominos,

els que només tenim esta condició,

i en les xirigotes,

som la risa perque estem de bon humor.

Farem escuadra de negres,

tots els xicots de més gracia,

i encara que estigma tots mig nanos,

aplegarem a la plaça.

   (bis).

La “Dinà”

Som tots els Palominos,

que hui fem la dinà,

si vols ser advertit,

no en volem d’apegats,

“pues” és la costum nostra,

i aixina anem molt bé,

i el que no vullga vindre,

a buscar-lo no anirem.

   (bis)

Perque ja estem cansats,

de portar apegats,

hem tingut ja el Capità,

i no em volem de micapans,

i el que en la comparsa,

vullga alternar,

i tindre drets,

tindrà que tindre molt present,

i estar molt ben espavilat,

per a quan traguen comptes,

mà al jupetí i a liquidar.